1. -QUE SENTS QUAN UNA OBRA LITERARIA TEVA S´ADAPTA AL TEATRE I VEUS ELS PERSONATGES EN CARN I OSOS, DE VERITAT. QUE HI PENSES DE LES ADAPTACIONS TEATRALS?

» Les adaptacions teatrals són certament una eina fantàstica per a posar imatge als personatges que com a autor tens en ment. És una sensació estranya, màgica... molt recomanable!

2. ¿cuanto hay de erotico en la vida cotidiana? la imagen, el look, ¿puede destruir lo erotico en una pesona?

» Todo en la vida puede ser erótico. Cierto. Desde una imagen, una sugerencia. Esta es la magia de la literatura, conseguir crear una sensación con las palabras.

3. Bon dia! Vaig anar al Principal a vore l´adaptació teatral de Silencia i la veritat és que em va sorprendre moltíssim, m´encantà. Teniu previst adaptar també Sara al teatre? Moltes gràcies i ànims amb el nou llibre!! Toni, Sant Vicent del Raspeig

» Moltes gràcies, pacient espectador... estic molt content d´aquell muntatge... Esperem que alguna companyia s´interesse per Sara... la veritat és que ja he tingut alguna proposta. Esperem donar-vos bones notícies prompte. Salutacions a Sant Vicent del Raspeig...

4. com pot fer tantes coses?? No pares...felicitats

» Treballant molt... i dormint poc... espere que Sara, la nova història que portava set anys treballant us agrade...

5. ¿Por qué le has cambiado el título original a la novela?

» Efectivament, quan vaig guanyar el premi de Literatura Eròtica La Vall d´Albaida vaig fer-ho amb el títol La dona sense atributs. Finalment, quan vam iniciar la seua publicació, vaig pensar donar-li la importància que es mereixia la protagonista, Sara, al títol. La veritat és que estic content tal com ha quedat a més la portada de la novel·la. Espere que també vos interesse el contingut!

6. has ambientat la teua darrera novel·la a Alacant. Pero, Per que la ciutat es anónima al teu relat?

» La novel·la podria estar ambientada a qualsevol ciutat europea... he intentat fer una novel·la que no tinguera una limitació d´espai, perquè tot el món la puga comprendre i situar on vulga. Per això no cite mai aquesta ciutat (només cite TArragona, la ciutat d´on prové el co-protagonista). Amb tot, els alacantins i alacantines localitzen de seguida els espais literaris. Alacant és una ciutat que dóna molt de joc...

7. Carles, ¿cómo acaba uno escribiendo novela erótica?

» jeje... es una opción curiosa... pero supongo que es una acción que un autor realiza cuando quiere experimentar con sus personajes. Ya tuve la ocasión de trabajar el erotismo en otro libro de relatos breves, Directe al gra. Ahora, con una historia tan poderosa como tenía (con Sara e Ismael), el erotismo me sirvió para enlazar con más fuerza la historia de estos personajes. No es fácil, pero es muy sugerente...

8. "Sara, la dona sense atributs" està escrita en segona persona, perquè la vas escollir? què aportava a la història? Enhorabona per l´obra i pel premi de teatre que acabes de guanyar!

» moltes gràcies! bé, l´opció la vaig prendre mentre escrivia Els silencis de Maria, la meua anterior novel·la. De fet, Sara, la dona sense atributs, és anterior a aquesta. la vaig reescriure amb la segona persona narrativa perquè em donava el distanciament necessari amb els personatges per a poder jutjar-los en el llibre... espere que no us marege massa...

9. Hola Carles, encara no he pogut llegir esta novel·la, però veig que, una vegada més, la protagonista és una dona. Hi ha alguna motivació especial per a que les protagonistes dels teus llibres siguen dones (marta, maria...)?

» La veritat és que jo mateix m´ho pregunte. Potser després de tants anys de llegir novel·les escrites per dones amb personatges femenins em vaig sentir atret per una concreció psicològica peculiar. No sé si he arribat a descriure correctament l´ànima de les dones en les quatre novel·les que he publicat, però almenys crec que les conec una mica més.

10. Hola Carles, enhorabona per els èixts dels últims temps. He llegit en alguna entrevista que deies que esta novel·la és una provocació a les dones. En quin sentit?

» Moltes gràcies. Em referia a l´entrevista que certament aquesta novel·la pot ferir sensibilitats... porte a l´extrem la relació d´una dona de 50 anys amb un prostitut professional de 25... hi ha erotisme, però també violència... he volgut reflexionar sobre diverses contradiccions de la nostra societat actual, ficar el dit a l´ull de persones que pensen que la seua vida és perfecta i vés per on, no sempre és així...

11. Com et poses en la pell d´una dona per a imaginar coses tan personals com les preferències eròtiques?

» NO és fàcil, però sempre hi ha amigues i companyes a comentar i resoldre els dubtes. A més, la literatura, les lectures de dones escriptores que he fet en els últims deu anys m´han servit de manera perfecta per imaginar-me aquestes accions...

12. Per a quan una dona que domine l´home, i no a la inversa?

» és un bon suggeriment... encara que a la fi d´aquesta novel·la (i no us avance res...) és ella la que guanya la partida d´escacs... bé, esperem prompte alguna nova història...

13. Per què si la història és sobre una dona major en la portada del llibre apareix una jove amb una aliança?

» bona pregunta! bé, el disseny és d´Enric Solbes, una magnífica fotografia. És cert que caldria haver deixat algunes arrugues més a la dona per entendre millor la diferència d´edat amb el jove. Però em sembla suggeridora la imatge, no creus?

14. La tria de l´edat de la protagonista és aleatòria o la situen en eixe aspectre generacional per algun motiu en especial?

» No és aleatòria. En anteriors novel·les meues vaig voler analitzar la situació de la dona en altres generacions: els 70, els 30 i els 40. Volia treballar la perspectiva de la generació dels 50. Una generació frontissa entre l´anterior i la nostra on es donaven amb més força que mai les contradiccions de la societat actual. Aquest és el meu tribut a aquest grup...

15. Quin lector model tenies en ment a l´hora de fer la novel·la? T´adreçaves a dones o a homes?

» Cap model de lector... era jo mateix. Per això dic que és la meua novel·la més personal. Me la devia a mi mateix. Tenia moltes coses a dir sobre el moment actual i aquest és el resultat. Amb tot, sóc conscient que pot marcar especialment a les lectores dones de l´edat de la protagonista...

16. Fins a quin punt és important l´ambientació en una novel·la eròtica? Ho és tant o més que en una novel·la "convencional"?

» Cal una ambientació minuciosa de l´espai, és cert, per tal de suggerir comportaments, situacions, sentiments... no cal una concreció de l´espai, per això no vaig dir quina ciutat era on viuen els personatges.

17. La última novel·la no la he llegit encara pero de la resta m´ha impressionat la força de les protagonistes. Si no és secret de sumari, qual és el teu mètode per a crear personatges tan definits? T´inspires en persones que coneixes, reials, en personatges de ficció? Gracies

» Tots els personatges són inventats, viuen en la meua ment, però és cert que em base en experiències de persones que conec (reals, en altres llibres) per donar vida a aquests personatges...

18. Tens intenció de posar en escèna esta novel.la , com ho has fet amb Silencis de Maria? Sempre escrius, normalment sobre dones, per qué?

» 1. si alguna companyia se n´interessa, com em va passar en Silencis, estaré encantat de col·laborar-hi
2. he volgut construir retrats psicològics potents i, en les dones, n´he trobat... no sé què faré en pròximes novel·les.

19. En escriure la novel·la, quin perfil de destinatari tenies en ment? El lector figurat era ben bé el mateix que el de les novel·les anteriors o no?

» pot semblar un lector similar, però en aquesta ocasió no vaig pensar en ningú. Només amb mi. Volia deixar per escrit tots aquells elements de la vida actual que no m´agraden. Per això és una novel·la dolça i agra alhora...

20. A què es deu un títol com el de "dona sense atributs"?

» és el meu homenatge personal a L´HOME SENSE ATRIBUTS de Robert Musil, un llibre que vaig llegir ara fa 8 anys i que em va marcar especialment. La meua protagonista refà una traducció al català d´aquesta novel·la i em serveix per fer diversos paral·lels narratius...

21. -hola. per què els personatges i protagonistes de les teves novel.les son dones? Què has volgut fer amb aquesta última novel.la?

» Les consciències psicològiques de les dones que he usat com a protagonistes m´han servit per a abordar el món actual d´una manera més objectiva que si foren homes. He volgut analitzar la realitat, no contar les meues experiències. Així, en l´última novel·la m´he centrat en les contradiccions i hipocresies d´una generació frontissa, la dels cinquanta, que em genera diverses reflexions.

22. Creus que és veritat que la literatura eròtica té en realitat més adeptes que lectors declarats?

» I tant que sí. Jo mateix ho he pogut comprovar en el jurat literari d´enguany. He tingut la sort de formar-ne part i he descobert 33 novel·les presentades amb un grau de maduresa molt elevat. Caldria donar més difusió per a un gènere que té molts adeptes però molt discrets...

23. Quines reaccions ha cercat transmetre al lector? Quins serien les seues referències a l´hora de tractar l´erotisme en aquesta novel·la?

» He volgut estimular el lector en tots els sentits. Provocar-lo. Així, en la primera part rebràs els estímuls positius de l´erotisme, i en la segona, els sentiments contradictoris de la violència i l´autodestrucció. Tot plegat per construir un lector àvid de provocacions i que cerque la reflexió sobre el moment actual.

24. Per què vas triar com a protagonista d´una novel·la eròtica una dona de cinquanta anys? Potser penses que són més vulnerables?

» El fet que fóra una dona és casual... bé, sobretot el que volia era parlar de les contradiccions d´una generació que per a mi és clau en la hisstòria d´aquest país. gràcies a aquest grup, hem pogut consolidar un grau de llibertats que mai havíem tingut. des de la perspectiva de la dona, he pogut aprofundir el joc de contraris sobre el qual es fonamenta la història.

25. Hola Carles, enhorabona per el premi. La meva pregunta és: Com a alcoià que eres, consideres que a Alcoi hi ha una base cultural mitjanament alta i de calitat en cuant a individus però que en canvi tenen que emigrar perque a Alcoi no es dona el joc suficient a la cultura ni es promou com es degut per els poders públocs? Gràcies i molta sort des d´Alcoi.

» Moltes gràcies. La veritat és que és curiós veure quanta gent d´Alcoi vivim fora de la ciutat. Potser perquè en una ciutat que viu bàsicament de la indústria és difícil continuar vivint si tens altres treballs, com és el meu de professor. També és cert que el caliu cultural que sempre ha tingut la ciutat porta uns anys en decadència... la privatització dels dos teatres, la limitació d´activitat al Centre Cultural, la limitació a les històriques Jornades de Sociolingüística, etc. no són sinó referents dels canvis operats i que exigeixen que, governe qui governe, cal tornar a impulsar els col·lectius de base que han provocat que Alcoi encara siga un referent de dinamització de la nostra cultura i del nostre poble.

26. En acabar una obra assegues que ja s´ha desprès de tu i no tornes a revisar-la, o eres dels autors que consideren que mai està acabada? Una abraçada!

» Pense que una obra mai està acabada... sempre m´agrada revisar-la... en aquesta ocasió vaig estar 7 anys reescrivint-la. Amb tot, el dia que s´imprimeix en paper ja queda com està... Una novel·la és un ser viu...

27. Vas comentar en la presentació del llibre (també vaig poder anar) que autors com Jelinek i Haneke estan molt presents en alguns aspectes de la teua novel·la...fins a quin punt has intentat torbar tant com ells?

» Hola Raúl, t´he localitzat pels teus gustos literaris i cinematogràfics... la veritat és que els dos estan en tant que m´interessa com poden relatar situacions angoixants dels personatges amb tanta destresa. En aquesta novel·la faig la meua particular baixada als inferns de la mà de Sara, la dona sense atributs. Els autors no inventem res, ens deixem portar pel que veiem. El llenguatge cinematogràfic és una eina magnífica per manifestar alguns sentiments contraposats com els que manifesten els seus textos (Jelinek) o cinematogràfics (Haneke).

28. Bon dia i enhorabona. Creus que molta gent tendeix a no diferenciar a penes entre sexual o sexe i erotisme. Cóm ho difenciaries breument?

» Certament, és una pregunta d´apreciacions molt personals. Jo mateix no ho tenia clar mentre l´escrivia. Em sembla que l´element eròtic és més suggerent, més imaginatiu; el pornogràfic o més sexual estaria més en l´àmbit de la concreció física. Benvinguts siguen els dos per a millorar la relació entre les persones!

29. Hola Carles! en primer lloc, m´agradaria donar-te l´enhorabona pels teus èxits literaris i per la teua gestió al capdavant del Secretariat de Cultura de la UA, és cert que es va a rodar una pel·lícula amb una de les teues obres?

» Moltes gràcies! Bé, el tema de la pel·lícula és el projecte que porta endavant la productora alacantina Gnomon Producciones sobre la meua novel·la marta dibuixa ponts. Si les ajudes institucionals es resolen prompte i de manera positiva, espere que puguem tenir la pel·lícula... Podeu veure el teaser al meu web www.carlescortes.cat

30. COM VEUS LA SITUACIO DE LA LITERATURA VALENCIANA?

» Després d´estar la setmana passada en el jurat literari del nou premi de Literatura Eròtica La Vall d´Albaida no puc sinó mostrar-me positiu. Hi havia 33 obres de temàtica eròtica. 5 més que l´any passat. Això és una bona mostra del dinamisme de la creació literària al nostre país, amb un gènere no sempre massa comercial. Esperem que puguem tenir polítiques culturals concretes (perquè portem uns anys que, res de res...) que afavorisquen la cultura dels valencians i les valencianes!

31. Tiene algo de autobiográfica?...

» bona pregunta... en les entrevistes he explicat que és la meua novel·la més personal, perquè he volgut transmetre diverses reflexions i sentiments meus en l´època actual. però de vivències personals em sembla que no n´hi ha massa (sempre és difícil dir si una vivència és a la novel·la conscientment o inconscient)... tot tenint en compte que els protagonistes són una dona de 50 i un jove universitari de 25...

32. Ací diu que res un "escritor alicantino", tens alguna objecció?

» Això mateix m´ha dit ma mare... bé, és històric que els alcoians no acabem de sentir-nos com alacantins... però en el meu cas, he de dir que és cert perquè estic censat a Alacant des de fa un bon grapat d´anys... encara que amb els viatges que he fet últimament ja no sé d´on sóc...

33. Una novel·la excellent amb uns personatges que donen per a molt. ¿Tindrem la sort de comptar amb una segona part o altres versions? Rafael Poveda

» Moltes gràcies Rafa, sé que ets bon lector i que coneixes bé la novel·la... No tinc previst fer-ne una segona part, però tinc alguna proposta per a portar-la a l´escenari... serà una bona ocasió per a experimentar de nou amb el seu contingut... ja t´aniré informant!

34. Simplemente decirte Carles que aquí, en la Seu de la Universitad se te echa mucho de menos y nos acordamos de ti. Un abrazo de todas tus chicas de Secretaría.

» Moltes gràcies! Jo també vos enyore! Però faré per escapar-me este juliol i assistir a les nits tan magnífiques que teniu previstes! Una abraçada!

35. me ha dejado usted perpleja...yo acostumbrada a estos chats...nunca habia visto preguntar todo en valenciano..¿esta pactado? o realmente hay tanto culto en Alicante....

» querida lectora, muchas gracias por tu interés. Como alicantino yo mismo me sorprendo de cuánta gente conoce nuestra lengua en nuestra ciudad. Por eso mismo, quise ambientar, como homenaje, mi novela en sus plazas y espacios públicos.

36. Cuales son tus influencias literarias? Me encanta como alicantina que tanta gente recupere el valenciano...y se exprese con normalidad

» Querida lectora (o futura lectora), me interesan, como és lógico, muchos autores, pero especialmente en estos últimos años he seguido con especial atención las trayectorias de autoras de origen argelino como Malika Mokkdem o Assia Djebar. También me interesó en la realización de mi última novela la obra de Robert Musil, El hombre sin atributos.

37. para el 35 solo un matiz..el culto esta en la iglesia, la cultura es universal....visca alacant

» Gràcies per les vostres preguntes... la veritat és que Alacant sempre m´ha servit com a un espai literari de qualitats innegables...

38. En referència també a la pregunta 35, per què ens ha d´estranyar que la gent llija i escriga en valencià amb normalitat? Com a escriptor en la nostra llengua, tens la sensació que constament has de justificar la tria idiomàtica?

» Supose que és falta de costum (i de cultura...). És cert que és una pregunta habitual dins i fora del nostre domini lingüístic, però em sembla que per això està molt bé que els autors i les autores viatgem i exportem la nostra cultura. La millor manera d´obtenir una normalitat cultural és així, fent-la normal. Parlar-ne, llegir-ne.

39. Una abraçada des de el Secretariat de Cultura, esten molt contens de tindre com a cap. Jove i dinàmic. Bon viatge. Despatx de gestió.

» Hola! Supose que sou Carmen, Ximo i Pilar! Jo també estic molt content i orgullós de treballar, colze a colze, amb tècnics competents i sensibles a la Cultura! Una abraçada virtual!

40. Una pregunta religiosa, té al·lusions a la bíblia per fer vore que la generació de Sara s´ha educat amb la base del catolicisme?

» Sí. És cert. No és gratuïta l´elecció del nom de la protagonista, Sara, com tampoc la d´Ismael com al co-protagonista. El catolicisme és la base de la nostra societat, com també les seues contradiccions. El cas de l´Ismael m´ha servit les contradiccions que es poden crear en els fills educats dins d´altres ideologies cristianes, com els Testimonis de Jehovà. He fet servir un esperit crític, al mateix temps que m´ha servit com a context simbòlic dels meus personatges. Vaig fer un ús semblant de l´Alcorà en Els siencis de Maria. En el pròxim projecte que tinc en mans, vull fer una reflexió sobre el judaisme i el que representa La Torà. ja veurem com surt tot plegat... sort que estic tenint bons informadors!

41. Com se´t queda el cos en acabar alguna cosa tan extens com una novel·la? Se´t queden ganes de començar una altra? Et dónes un marge... Em referisc sobretot a l´esgotament mental que ha de suposar dedicar-li tant temps a una història, a desenvolupar uns personatges als quals cal donar vida...

» La veritat és que és un treball dur, sobretot en una novel·la tan intensa com aquesta. Vaig haver de deixar-la reposar dos anys. Entremig vaig acabar Els silencis de Maria. Vaig haver de recuperar l´alé dels personatges i reprendre-la en el moment que es va publicar la novel·la anterior. Així és la literatura! Fes i desfer...

42. Hola, Carles. Enhorabona per tots els èxits literaris . En aquesta última novel.la, "Sara la dona sense atributs", també hi ha símbols que ens connecten amb les narracions de Mercè Rodoreda?

» Hi ha molts símbols. Però em sembla que no són del tot rodoredians... de fet, m¡´han servit per a construir amb més força els personatges. Us recomane, als futurs lectors, que observeu la rosa de cinc puntes tatuada de l´Ismael... en l´engonal! Tota una provocació!

43. Hola Carles, moltes felicitats pels èxits. Creus que encara existeix una certa "incultura" o desconeixement de la literatura erótica i per això la gent la tracta com un tabú? Cóm animaries a la gent a que llegira més novela erótica? Mauro des d´Alcoi

» És cert que encara està una mica estigmatitzada, com una mena de subgènere. Hi ha lectors que s´amaguen, i autors que també ho fan. per això, premis com el que jo vaig guanyar l´any passat i l´interés editorial, com el de Bromera edicions, on s´ha publicat, són necessaris per a completar i dotar de normalitat a la nostra cultura. Em sembla que animaria als lectors a conéixer més literatura eròtica amb la difusió de les obres que s´adiuen al gènere i a les novel·les que, sense dir-ho, tenen bona dosi d´elements eròtics.

Benvolgudes lectores (i lectors...), gràcies per les vostres preguntes literàries. Ha sigut molt gratificant compartir amb vosaltres algunes de les reflexions que jo mateix em vaig fer mentre escrivia la novel·la. Espere continuar compartint amb vosaltres futurs projectes... Una abraçada!